|
La tardor, temps de reflexió, reconcentració, recapitulació abans de la fi d’any, temps de cap al tard esllanguit, capvespres que inciten a la llar feia temps oblidada a l’ombra dels racons i ara revivificada; temps de postes fugaces i records gratificants. La frescor ens agombola a mitja veu en l’hora baixa de fumeres esfilagarsades cap a poqueta nit...
Nosaltres, també en tardor, celebrem aniversaris; divuit anys, majoria d’edat legal de la nostra associació «Cilim», que va nàixer l’any 2004 i de l’aparició de la primera revista anual, «la Lloca» l’any 2005, que tot comptant les extraordinàries en fan ja vint. Enguany, per tant, fem doble celebració i aquest volum que el lector té a les mans està dedicat a la revisió i compendi de totes les edicions anteriors, i això perquè no el trobarà dedicat a cap tema concret, com era habitual en les edicions anteriors, sinó que es tracta d’una miscel·lània variada, si bé, això sí, ordenada per aquells temes que han encuriosit els membres de l’associació, o bé, han estat objecte d’estudi i interès per als lectors en general de la revista «la Lloca».
En primer lloc apareixeran entrades que descriuen l’estructura profunda o els intersticis de la formació de l’associació, els socis entre l’any 2004 i 2022, els absents i els presents, la relació abreujada dels vint números publicats de la revista «la Lloca», una succinta ressenya de cada número, dels seus il·lustradors i del repertori dels autors participants i llurs articles, en aquests divuit anys des de l’inici de la singladura.
El segon apartat rau a l’entorn de les ressenyes relatives als personatges locals que han destacat en alguna activitat, com ara l’esport de la pilota valenciana, en la literatura, la docència, la divulgació de l’art o d’autors valencians, com V.A.E. o bé el repertori de les activitats més sobresortints de l’associació «Cilim» en els darrers divuit anys d’existència.
En l’escena tercera el lector es trobarà cara a cara amb la documentació dels temes històrics relacionats amb el personatge local que ha donat nom a la nostra associació, «Cilim», i la relació amb el rei de la Corona d’Aragó, Pere el Cerimoniós, el món del segle XIV, la seua importància, la vida i miracles, i també la trista mort, així com el nom d’una part del poble d’Antella (el Rafalet) que certament coneixia i hi va conviure amb els seus habitants. I així com actualment, el carrer «Sant Rafel» d’Antella dóna pas al molí, la séquia municipal i la part darrera al sud del poble, amb tota certesa no prové de cap nom d’arcàngel sinó del diminutiu de «Ràfol», (Rahal) en llengua àrab, i que denomina una alqueria o una masia, més o menys poblada, a l’extraradi d’una població major (per exemple «Antella»); també resulta simptomàtic que el nom de l’associació es prenga del nom del personatge històric anomenat amb l’apel·latiu «Cilim», que, paradoxes del destí, era la forma de pronúncia col·loquial de l’àrab andalusí de la paraula «Salaam» (Pau), perquè els musulmans de l’antiga «Al-Àndalus» pronunciaven sistemàticament com a «i» tota «aa» (una «a» allargada) tònica de l’àrab clàssic. En els textos medievals trobarem grafies alternatives, per a delícia, potser, del paleògraf encuriosit, com ara «Selim, Silim, Çilim...» però nosaltres, a l’hora de posar la retolació del títol de la nostra associació cultural, optàrem per la transcripció normativitzada actual, «Cilim» («Salaam» /Pau); la contradicció lingüística la trobarà el nostre lector incondicional en el fet que el personatge en qüestió acabaria els seus dies ajusticiat en la foguera acusat d’actes de rebel·lió en la «guerra» i no en la «pau».
Llegir més...
|
