Miscel·lània

En aquest número d’enguany de LA LLOCA,
anem a conèixer l’estructura de la població
d’Antella als voltants de la segona meitat del segle
XIX una vegada superades, aparentment, les primeres
convulsions de la primera meitat del segle
i les formulacions del nou estat liberal que “ no
democràtic”, ja que només una minoria molt restringida,
per l’efecte del vot censatari, podia exercir el dret a vot.
El liberalisme anava obrint-se pas, una vegada abolida
legalment el mil·lenari règim feudal, i anava promulgant-se
a nivell estatal la seua pròpia legislació. Llegir PDF

L’intent del Cardenal Cisneros de convertir la població musulmana en cristiana va estar contestada el 18 de desembre de 1499 amb la rebel·lió de L’Albaicín, a Granada. El poder va reaccionarhi amb les conversions massives al catolicisme tot provocant una situació tensa i de pau precària. Després, Carles I regnaria sobre la premissa de facilitar la conversió, però problemes a l’altre cantó de l’imperi li ho van impedir i va haver de postposar una solució radical al conflicte, el qual no tan sols no es va calmar sinó que va anar empitjorant. L’acusació d’afavorir els Turcs es va convertir en l’excusa ideal per reprimir i controlar els musulmans que poc a poc veien com els seus pactes i privilegis amb la monarquia anaven caducant i no es renovaven; també cal destacar la revolta de les Germanies, un escenari confús en el qual es produeixen una sèrie de disturbis superposats sense poder saber què va moure la situació, si la disputa contra la noblesa amb els moriscos dependents i sostenidors, o contra l’Emperador; el ben cert és que el resultat fou la conversió total i obligatòria dels musulmans anomenats des d’ara Nous Convertits a la fe Cristiana. Llegir PDF


Benjamí Cerdà Garcia i jo vam nàixer a Sumacàrcer el mateix any, el 1951; ell a principis de juliol i jo acabant març. Era la postguerra i el menjar no sobrava, però ja no es patia la fam d’uns anys abans. Sols hi havia 3 o 4 cotxes al poble, i els xiquets jugàvem lliures pels carrers, encara de terra, i pels barrancs. De menut Benja vivia a Darrecases, el barri més alt del poble; jo a la part baixa, al costat del llavador. Quan devíem tindre 5 o 6 anys inauguraren les escoles noves, on ara és el Musical. Eren aules amb uns finestrals molt grans. Amb un pati per als xiquets i un altre per a les xiquetes, que aleshores anaven en aules separades. Eren molt nombroses de més de 30 alumnes. Devia ser l’any 1960 quan vingué un nou mestre que li deien D. Hipólito. Era de Conca, molt treballador, i fundà una mena d’acadèmia on estudiàrem el batxiller elemental una trentena d’infants, xics i xiques, entre els quals Benja i jo. Al juny anàvem a examinar-nos a l’institut de Xàtiva, l’únic que hi havia a part dels de València. Llegir PDF


Per poc que observem la realitat percebem com moltes formes de violència del nostre entorn tenen com a mòbil els diners. Per esmentar-ne només algunes: els conflictes en les herències familiars, els robatoris, els segrestos, l’explotació laboral, el tràfic de drogues, armes i persones, els homicidis dels sicaris, la matança d’animals per arrencar alguna de les parts de seus cossos (banyes de rinoceronts, ullals d’elefants, closques de tortugues), l’abocament de productes tòxics a l’ecosistema (sense invertir en depuradores) i els conflictes armats i guerres per recursos naturals. També cal al·ludir a la plaga de la corrupció que assola els nostres sistemes democràtics. Sobre açò, cal indicar que la corrupció neix en la seua essència de la cobdícia (Ban, 2012; Olier, 2013: 10). El papa Francesc ho va expressar clarament en el seu missatge per a la Quaresma de 2017: L’apòstol Pau diu que «la cobdícia és l’arrel de tots els mals» (1 Tm 6,10). Aquesta és la causa principal de la corrupció i font d’enveges, plets i recels. Els diners pot arribar a dominar-nos fins convertir-se en un ídol tirànic. Llegir PDF


L’Arxiu Municipal és el departament de l’Ajuntament encarregat de custodiar, conservar, organitzar i difondre la documentació generada per l’Ajuntament, com a resultat de la seua activitat, així com d’aquella donada per altres institucions i per particulars. Amb la seua classificació, ordenació i catalogació es vol donar un millor servei, tant a la institució de la qual s’origina, com a la localitat a què pertany. És en definitiva, el servei responsable de la salvaguarda del patrimoni arxivístic i documental local, i per tant, on es formarà la memòria col·lectiva d’Antella. A diferència d’altres arxius de la comarca, no s’han localitzat testimonis documentals que ens indiquen que en èpoques de revoltes l’Arxiu Municipal d’Antella patira pèrdues documentals, però sí que hi ha testimonis orals dels nostres majors que ens indiquen que s’extravià tanta documentació parroquial com municipal. Llegir PDF

Les persones creixem, madurem i ens desenvolupem com a individus diferenciats, tant en l’aspecte personal i social com en el professional, ajudats, entre d’altres factors, pel suport i l’enriquiment en coneixements i experiències que ens aporten la família, els amics i amigues i les relacions socials en general. Aquest llarg procés, que de fet dura tota una vida, ens portarà, amb tota mena de vicissituds, a aconseguir una relativa satisfacció humana i professional que, certament, serà diferent en cada persona, però socialment considerada en la majoria dels casos. Si a les persones que pateixen alguna malaltia mental, a més d’haver de suportar aquesta pesada càrrega, els hi posem tot tipus de dificultats perquè no puguen tindre un accés sense cap restricció a aquest contacte fonamental amb el medi social, els estem condemnant a la soledat i a l’ostracisme, a més de crear-los obstacles innecessaris perquè puguen desenvolupar amb plenitud les seues capacitats. Llegir PDF

El diumenge 22 d’abril de 2012 va ser un dia històric per al menut però encisador municipi d’Antella. Eixa jornada recuperava una tradició mil·lenària perduda cinquanta anys enrere. Una activitat fluvial que durant més de huit segles s’ha dut a terme a les conques del Xúquer i el Cabriol –i gran part dels rius de tot el món-, i que forma part de les senyes d’identitat del nostre poble. Sota un ambient plenament festiu, un autèntic riu de famílies i xiquets -mes de 15.000 assistents – vinguts des de tots els racons va poder assistir, per vegada primera en el segle XXI i després que en l’últim mil·lenni- no passarà ni un sol tronc per l’Assut des de 1968. Amb eixa primera conducció de pals pel sistema de peces soltes per aigües del Xúquer des de l’Estret fins a l’històric Assut, el poble d’Antella rescatava una tradició mil·lenària que des del segle XII fins a la segona meitat del XX ha estat present al nostre municipi riberenc. Una activitat econòmica que des de temps de la dominació musulmana fins a més enllà de la segona meitat del XX ha abastit de fusta, emprant els rius Xúquer, Cabriol i Túria, per a fer cases, mobles i barques, així com caixes de taronges, vaixells, palaus i castells. El poble Antella rendia així homenatge a uns hòmens -els ganxers i raiers -o ‘maeros’, com se’ls coneix a Antella- encarregats durant segles de conduir enormes ramats de fusta -fins a més de 100.000 troncs, segons algunes fonts-, des de les serralades de Conca en què naixen els rius Xúquer, Cabriol, Túria i Tajo, fins als seus centres de consum, situats 500 km aigües avall. I ho feien en durs i penosos viatges de fins a 8 mesos de recorregut fluvial duts a terme per quadrilles d’homes i xiquets, molts dels quals que ni tan sols sabien nadar. Llegir PDF