La Lloca - 23 / EL CONREU DE L'ARRÒS A ANTELLA
PRESENTACIÓ
«Aigua i arròs»
(En la versió en paper: pàgina 2)
Evidentment, el lector avesat, col.laborador i soci
de la nostra entitat, ja deu haver inferit que la unió
d’aquells dos substantius, «Aigua i Arròs» en un
mateix sintagma, a banda de la sorpresa inicial de
trobar-los antagònics i complementaris alhora, d’una
substància sòlida davant d’una de líquida, i que
pot causar paradoxa de ser-ne necessitades, l’una
de l’altra, sens dubte, també el deu haver conduït
per les galeries pregones del record i haver-li
portat a la ment els gran títols de la literatura
intemporal, als quals, tan agradosos eren els novel.listes
decimonònics russos, i que immediatament els n’associem:
«Guerra i Pau», «Crim i Càstig», «Pares i Fills»....
i «Vida i Destí», rètols immortals, l’aporia dels
quals va saber aprofitar el nostrat, insigne
novel.lista i aclamat polític, don Vicent Blasco Ibáñez,
per als seus també títols de renom reconegut com
ara «Arròs i Tartana» o bé «Cañas y Barro»; el segon
més llegit entre les classes populars de l’entorn de la
ciutat de València per descriure de forma fefaent la
rivalitat entre pescadors de les vores de l’Albufera i
els llauradors, àvids de noves terres a les vores dels
aiguamolls, que dessecaven per estendre el conreu
de l’arròs; mentre que la primera esmentada, «Arròs
i Tartana», obra costumista que ens introduirà
en el món dels menescals de la ciutat, els valencians
d’origen humil que, en arribar a València, volen
canviar d’estatus social en dedicar-s’hi al comerç, i
que delatarà el fracàs de voler viure pel damunt de
les seues possibilitats tot dissimulant d’on provenen
i voler imitar les classes altes que governen la ciutat;
és a dir, «arròs» (llauradors pobres) versus «tartana»
(botiguers i comerciants).
Si ens retrotraiem als orígens, a la gènesi de la
matèria present que volíem tractar, això és, l’aigua i
l’arròs, completius i contraposats en el temps, haurem
de recórrer a la citació de la Gènesi bíblica, per
clarificar quin fou primer de tots dos: «Al principi
Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada,
les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu
planava sobre les aigües. Déu digué- que existesca la llum!-,
i la llum va existir». Si ens atenim al que hem llegit
trobem que «l’aigua» dels oceans ja existia abans
que la llum, segons la Gènesi bíblica, com a part
intrínseca de la terra i el cel, i que després va venir
la «Llum», necessària per obtenir-ne energia i calor,
per a les plantes i els altres éssers vius, per a l’arròs i
les persones...
>>>>Llegir en PDF
|