PRESENTACIÓ
La Lloca - 19
(En la versió en paper: pàgina 3)
Una nit d’estiu de l’any 2010, estant a València, descobrírem en una petita sala quasi buida d’un cinema en un barri al nord de la ciutat que projectaven «La cova dels somnis oblidats» (2010), de Werner Herzog. En realitat era un reportatge impagable sobre una cova de la Provença situada al riu Ardecha, afluent del riu Roine. Coneguda com Chauvet, la cova mai no fou habitada sinó que s’utilitzava a mena de temple religiós on es decoraven les parets amb pintures rupestres solament d’animals i es col·locaven ossos també d’animals semblantment als altars en una cerimònia d’oficiant. Només que això passava fa 35.000 anys enrere. Les pintures són tan antigues que encara no havíem descobert el color i estan dibuixades només amb el carbó de la mateixa torxa amb què il·luminaven les parets. Un bon dia, de sobte, una esllavissada de la paret de l’entrada la va tapar fa uns 20.000 anys, i ja mai ningú més hi tingué accés. Va quedar aturada en el temps fins que en l’any 1992, un grup d’espeleòlegs va trobar una entrada de difícil accés i la descobrí tal com havia quedat feia 20.000 anys... Els grups humans d’aquell temps era encara una societat de caçadors recol·lectors i seguien els ramats de rens i cérvols per alimentar-se’n. No hi havia domini sobre la terra ni propietats que passaren dels uns als altres. Ens situem abans de l’inici de la Història (en majúscula) quan l’home encara no estava atrapat en el temps. En una de les pintures a l’interior més pregon de la cova hi ha una pintura al carbó de la pelvis d’una dona (l’única representació humana de totes les trobades), només mig cos inferior al qual s’abraça la figura d’un bisó agenollat. Recorda de seguida la pintura de la dona i el minotaure de Picasso però de fa uns trenta mil anys enrere. En aquella societat prehistòrica la dona era el centre del saber de la tribu i també l’origen del clan; era aquella que podia dominar la força del minotaure, els corrents tel·lúrics de la Natura. En aquell temps, el temps d’abans de la «Història», la permeabilitat era arreu i tothom en forma part; som, o érem, part del tot, part de l’aigua que bevem, de la terra que ens nodreix, de l’aire que respirem i del foc que ens arraulia al bell mig de la cova i ens protegia del fred exterior a l’època de les grans glaceres. L’origen i el final es vinculen en un sol element perquè l’ésser humà no estava bloquejat pels conceptes creats al llarg del temps i dels esdeveniments històrics; ara, en canvi, ens veiem a nosaltres mateixos atrapats en la Història, que vol dir atrapats en la primera revolució humana: l’aparició de l’agricultura. L’agricultura i la ramaderia intensiva desplaçaran el nomadisme i des d’aquest moment tot restarà condicionat al concepte de la «Propietat»; la Natura desapareixerà en favor de la fragmentació de la terra, i la dona, que era el centre neuràlgic del corpus humà en moviment continu arreu del món, haurà de suportar el pes dels segles com una part més de la Natura transformada en Propietat. Altrament, els rituals de les coves prehistòriques ens recorden els rituals al centre d’un temples, dels quals, encara tenim memòria de les societats antigues, ja en decadència quan eren actives, com eren el culte a la deessa Diana, deessa de la Natura, Atena, la deessa de la Saviesa o Gaia, de la mateixa Terra, representades per figures femenines en clar retrocés davant la figura masculina dels Déus (Zeus), i que ben aviat seran substituïdes pel capellà del poble, de la comunitat, del convent o del castell, i que dirigirà les ments dels ciutadans i controlarà la seua òptima productivitat. Aboquem-nos a l’abisme: Si ens situem a uns 9.000 anys enrere, en la primera revolució humana, l’aparició de l’agricultura, entre els rius Tigris i Eufrates, també hi apareixen dos invents nous: l’escriptura i les matemàtiques. Abandonem la vida nòmada i la substituïm pel sedentarisme. No deu ser una casualitat l’aparició de les xifres i les lletres, no són un divertiment; ens trobem a l’inici de la Història que ens en farà captius.
>>>>Seguir llegint PDF
|