Relat
(pàgina
63 en l'edició de paper)
- Teresín, no té por
José
Luís Arcos Luz
Corrien
temps de guerra, era l’any 1937. La pugna
denotava ja els seus efectes al poble, on els
camions travessaven amb soldats per carregar
menjar i portar-lo al front. Hi havia una
activitat constant que interrompia la
tranquil·litat local.
Un matí, un camió dels grans passava pel poble
quan, de sobte, una xiqueta creuà el carrer
sense mirar i el camió se l’emportà per davant.
El camió frenà en sec i tota la gent formà un
rotgle al seu voltant. S’hi sentia dir que era
una xiqueta menuda, que el camió no l’havia
vista... El farmacèutic de la plaça va eixir
corrent, la seua filla acabava d’eixir del
negoci quan es va sentir el colp. Apartà la gent
i es va adreçar a la xiqueta. No, per sort, no
era la seua filla. La xiqueta, ferida, no es
menejava. Era una xiqueta menuda. Una dona
digué: “És Teresín, la del tio Lus!”
>>>>Seguir llegint PDF
|