Relat
(pàgina
61 en l'edició de paper)
- Algú em pot prestar deu anys
Antonio
Montero Zarco
Estaven en
una reunió informal i el vell els preguntà als
joves si hi havia algú que li pogués prestar deu
anys de vida. Un dels joves li preguntà: - Amb
tants anys que has viscut no has tingut prou per
fer tot el que volies? El vell va respondre que
sempre queda alguna cosa per fer. La tertúlia
s’animava per la cosa diària dels nous temps. Un
altre jove del grup li va preguntar què era això
tan important que li quedava per fer. Al vell li
va caure el món als peus. No sabia per on
començar, ja que tot era molt important. El vell
va pensar com gastaria el temps per arribar al
govern i des d’aquesta institució fer tots els
canvis que demandava la societat.
>>>>Seguir llegint PDF
|