La Colònia nº 1 durant la Guerra de 1936
(pàgina 42 en l'edició de paper)
Joan Josep
Conejero i Noguera.
Alçat en
armes l’Exèrcit d’Àfrica contra el govern de la
República i establert el front de guerra contra
les forces rebels a la ciutat de Madrid el
govern republicà va decidir evacuar els xiquets
i adolescents de la capital a la rereguarda,
posició que ocupava llavors la terra valenciana.
Aquesta fou la causa perquè es va crear la
Colònia número 1 a Antella, una Escola-Llar
habilitada per acollir trenta-cinc alumnes
interns amb capacitat per acollir-ne fins a
quaranta. L’existència de la Colònia d’Antella
responia, més que a cap altra circumstància, al
fet que a Madrid hi havia molts adolescents
sense llar o sense una família que se’n fes
càrrec. Aquest va ser el motiu fonamental pel
qual el govern republicà va muntar la Colònia,
com un centre d’acollida per a joves sense
recursos i sense alternativa. Segons com
avançava la Guerra el nombre de refugiats anava
incrementant-se i davant de la necessitat
d’evacuar cada cop més gent, el govern republicà
va haver de crear, en la disposició del 24
d'agost de 1937, un Consell Nacional de la
Infància Evacuada. La Colònia núm. 1 que depenia
directament de l’oficina central d’evacuació i
assistència a refugiats del Ministeri de Sanitat
i Assistència Social tindria la seua seu a la
Casa de Juntes de la Sèquia Reial del Xúquer,
ubicada a l’actual Plaça del Rei d’Antella.
Mentre la Colònia va estar en funcionament els
alcaldes de la localitat foren Eladio Barber
Vicent (1936-1938) i José Calvo Rodríguez
(1938-1939)
>>>>Seguir
llegint
|