La Colònia nº 1 durant la Guerra de 1936

(pàgina 42 en l'edició de paper)

Joan Josep Conejero i Noguera.

Alçat en armes l’Exèrcit d’Àfrica contra el govern de la República i establert el front de guerra contra les forces rebels a la ciutat de Madrid el govern republicà va decidir evacuar els xiquets i adolescents de la capital a la rereguarda, posició que ocupava llavors la terra valenciana. Aquesta fou la causa perquè es va crear la Colònia número 1 a Antella, una Escola-Llar habilitada per acollir trenta-cinc alumnes interns amb capacitat per acollir-ne fins a quaranta. L’existència de la Colònia d’Antella responia, més que a cap altra circumstància, al fet que a Madrid hi havia molts adolescents sense llar o sense una família que se’n fes càrrec. Aquest va ser el motiu fonamental pel qual el govern republicà va muntar la Colònia, com un centre d’acollida per a joves sense recursos i sense alternativa. Segons com avançava la Guerra el nombre de refugiats anava incrementant-se i davant de la necessitat d’evacuar cada cop més gent, el govern republicà va haver de crear, en la disposició del 24 d'agost de 1937, un Consell Nacional de la Infància Evacuada. La Colònia núm. 1 que depenia directament de l’oficina central d’evacuació i assistència a refugiats del Ministeri de Sanitat i Assistència Social tindria la seua seu a la Casa de Juntes de la Sèquia Reial del Xúquer, ubicada a l’actual Plaça del Rei d’Antella. Mentre la Colònia va estar en funcionament els alcaldes de la localitat foren Eladio Barber Vicent (1936-1938) i José Calvo Rodríguez (1938-1939)

>>>>Seguir llegint