5. Literatura 2018.

(pàgines 58-64 en l'edició de paper).

- 5.1 Encreuament de camins,
de José Luis Arcos Luz.
 

Aquell gelat matí de febrer de 1939, Fernando Arroyo no s’alçà de molt bona manera. Havia passat mala nit. Es vestí i va eixir de casa, un hora abans de sempre. Quan entrà al bar La Cañada, hi havia poca gent. Prengué un cafè amb llet i se n’anà a la faena. Estava fent-se de dia.  Fernando vivia a Camporrobles i treballava al de camp d’aviació de Mira. Ataüllava en una caseta en la part més alta d’El Molón, que era el nom del turó  més alt de la  serra de Mira i
des del que es vigilava molt bé tota la extensió  plana del terreny on estava ubicat l’aeroport. Aleshores era un punt estratègic per al transport d’aliments i material a Madrid, tant per ferrocarril com en camions. >>>>Seguir llegint

- 5. La lluna em mira, mare, la lluna em mira,
de Magda Añón Espert.

Maria la Penombra té 71 anys i llesques i clapes de foscors a la memòria. Menja pa amb tomata per a berenar, ploga o neve. Quan comença a fer bo, vist unes bates estampades horroroses damunt de la roba d’habitud. Abunden les mateixes bates amples amb estampats poc agradosos quan les dones s’acosten als setanta anys com si es tractara d’un uniforme que hereten de mares a filles. Parla molt baixet i té un somriure de mel. Porta, al coll, un collaret d’or i perletes blanques, el més valuós que deu tindre, regal del company ja mort. >>>>Seguir llegint