Evidentment, el lector avesat, col·laborador i soci de la nostra entitat, ja deu haver inferit que la unió d’aquells dos substantius, «Aigua i Arròs» en un mateix sintagma, a banda de la sorpresa inicial de trobar-los antagònics i complementaris alhora, d’una substància sòlida davant d’una de líquida, i que pot causar paradoxa de ser-ne necessitades, l’una de l’altra, sens dubte, també el deu haver conduït per les galeries pregones del record i haver-li portat a la ment els gran títols de la literatura intemporal, als quals, tan agradosos eren els novel·listes decimonònics russos, i que immediatament els n’associem: «Guerra i Pau», «Crim i Càstig», «Pares i Fills».... i «Vida i Destí», rètols immortals, l’aporia dels quals va saber aprofitar el nostrat, insigne novel·lista i aclamat polític, don Vicent Blasco Ibáñez, per als seus també títols de renom reconegut com ara «Arròs i Tartana» o bé «Cañas y Barro»; el segon més llegit entre les classes populars de l’entorn de la ciutat de València per descriure de forma fefaent la rivalitat entre pescadors de les vores de l’Albufera i els llauradors, àvids de noves terres a les vores dels aiguamolls, que dessecaven per estendre el conreu de l’arròs; mentre que la primera esmentada...   

Llegir més...