SUMARI (Índex)
1. Introducció u Auca de l'arròs ∞ Llegir PDF
2. Monogràfic (Pàgina 5 en l'edició de paper). ∞ Llegir
- Sèquies, patrimoni, ecologia i ecosistema.- Marcos Ortiz Valero.
- Arqueologia hidràulica. El misteri sobre l'origen del nostre sistema de regadiu. Araceli Ortiz Valero
- Canvi climàtic i repercussions en la nostra zona agrícola.- Roger Pons Vidal
- Sèquia Particular d'Antella.- Joan Josep Conejero i Noguera
3. Miscel·lània (Pàgina 22 en l'edició de paper).∞ Llegir
- Fets d’Antella, any 2016.- Joan F Herrero i Piqueres
- La possessió de la baronia d’Antella per la comtessa de
Real i Almenara en 1727, com a símbol del poder
feudal. Alejandro Conejero Noguera
- “...fins lo podrit e romput...”.- Valerià Benetó Ferrando
4. ACTIVITATS 2016 (Pàgina 52 en l'edició de paper). ∞ Llegir
- Homenatge a Amador Calvo i Ramon. Poemes d’Omar
Spósito, d’Amador Calvo i Leonardo Giménez.
5. Literatura (Pàgina 57 en l'edició de paper). ∞ Llegir
- Poema. L’alé de l’aigua, Josep Micó Conejero
- Records Riberencs.- Magda Añon
- Muixeranga d'Antella.-
Fina López Espert i Eduardo Part Garcia
6. Esports (Pàgina 62 en l'edició de paper). ∞ Llegir
- El Biatló.- Eduard Part Garcia
· CONTRAPORTADA Auca de la seda ∞ PDF
Introducció
Hem arribat al nombre misteriós: la revista anual de l’associació Cilim número 13. Hi tenim ja tretze anys i el tema d’actualitat de la nostra dissort és l’aigua, que paradoxalment, també és la nostra font de vida i de futur. Ja trobem que entre els cristians presbiterians el dia de la dissort és un divendres tretze, sempre en memòria als tretze acòlits en el darrer sopar que celebrà Jesús de Galilea al davant dels seus dotze apòstols la nit del seu comiat, abans de la passió i mort aquell fatídic divendres; mentre que també un dimarts tretze és un combinat en memòria del dia de Mart, el déu romà de la guerra i la xifra maleïda per excel·lència... En aquell temps, però, ningú no hauria pensat que l’aigua arribaria a ser un tema de conflictes, de guerra i de mort. La desertització de grans zones del planeta Terra a causa del canvi climàtic i l’ús i abús i els negocis foscos i subterranis dels recursos hídrics, fan de l’aigua una controvèrsia gens menyspreable. La nostra associació se’n fa ressò enguany, d’aquest recurs vital per a la nostra existència i, en concret, tan insubstituïble que, a més a més, justifica l’essència i 3 INTRODUCCIÓ naixement com a poble d’Antella, el qual està lligat a l’aigua, al riu Xúquer i a l’origen de la Sèquia Reial que naix en la seua contrada. Avui, i ara mateix, els grans emporis i lobbys de l’aigua intenten pressionar els usuaris per restringir-ne l’ús, per fer-nos creure a través dels mitjans de comunicació de masses que hem de cedir-los aquest bé lliure i comú perquè així el Poder Empresarial puga gestionar-la, com si foren els nostres Pares protectors de la pàtria comuna, que és l’aigua; en realitat, però, subreptíciament i malintencionada, el que volen és abocar-nos a pagar una xifra desorbitant per l’ús agrícola i urbà i, així, poder fer un negoci particular d’un bé natural, lliure i necessari per la població general. En essència, treure’n profit uns pocs i fer més pobres a la majoria dels ciutadans i usuaris. La revista enguany té un primera part, eminentment “aqüífera”, és a dir, amorosívola envers l’aigua i la vida que en deriva, reflectida en articles sobre el reg, la hidràulica, el canvi climàtic i la sèquia particular d’Antella. La segona part s’emmarcarà en els temes relacionats amb el riu Xúquer, la seua història, el poder feudal i la lluita per la possessió de la terra i l’ús agrícola i industrial de l’aigua. La tercera part es centrarà, com ja hi és habitual, en els temes locals, com ara els reculls en forma de dietari dels esdeveniments de l’any 2016, les activitats de la nostra associació i els actes esportius més rellevants, com és, sens dubte, el triatló d’Antella. Finalment, la darrera part de la revista serà l’espai reclòs per a la literatura i la poesia, que aquest any comptarà especialment d’una dedicatòria a la memòria d’Amador Calvo i Ramon, amic molt estimat, poeta i traductor de l’obra estellesiana al francès, i dissortadament perdut la primavera passada. Acabarem amb una joiosa referència a la novençana Muixeranga local tot desitjant-li les nostres més gojoses benaurances per un futur llarg i profitós. En les nostres mans està el nostre destí i futur, però també la possessió de l’aigua com a recurs humà d’ús lliure. Si deixem per voluntat pròpia que els lobbys i grans emporis de l’aigua se n’aprofiten, només perquè la TV i la premsa ho diuen, “que és això el millor per a tot el món”, com branden sense fre, aleshores ja no caldrà recórrer a subterfugis, a malediccions, a dies fatídics ni a divendres o dimarts marcats amb l’estigma de la dissort ni de la xifra número 13. Nosaltres, tots sols, ja ens l’haurem marcada, la nostra fatuïtat personal per a sempre més. Agraïments, estimats socis i lectors.
El Consell de Redacció.
|
