|
Introducció ..................................................... 4
El piragüisme, el triatló i el futbol a Antella .....6
El Xiquet d’Antella i Doro...............................38
Primer Massís Triatló Antella 2012 ...............41
Fets d’Antella 2012........................................44
Activitats: III Festa Estellés ...........................57
Poesia:
- Aproximació a la poètica de Josep Micó......58
- El riu encara baixa net,.................................63
- Dunes de riu, ...............................................66
- Veles i vents, d’Ausiàs Marc, .......................67
La riuada de Sant Carles i la
sèquia particular d’Antella, 1864 ....................71
Lloança a l’Assut d’Antella..............................81
Un cas paradigmàtic d’eixida
professional als anys 70..................................85
Els budells de la crisi ......................................88
Activitats Exposició “Portes que ens
porten a altres móns”.....................................108
Pilar Niebla: Portes que ens porten
a altres móns .................................................109
Cloenda: La conferència de Potsdam.............112
Introducció
“Mens sana in corpore sano” deien els antics romans. Amb la irrupció del cristianisme, però, la separació entre la idea del cos (pecat) i la ment (ànima) -més enllà de la simple cita alegre- aquesta frase feliç deixarà de tenir eficàcia durant més de mil cinc-cents anys, de manera que encara René Descartes (1596-1650), considerat el pare de la filosofia moderna, arribava a dir allò del “cogito ergo sum”, és a dir, “pense, per tant, existesc”. Haurem d’esperar una miqueta encara a Baruc Spinoza (1632-1677), un holandés fill de fugits de la inquisició espanyola, qui ho postulà, i un poquet més tard encara amb Isaac Newton i els seus “Principia Matematica”, de 1688, qui ho demostrà, per trobar-nos amb la relació contemporània del concepte de “Ment” inserida en el “Cos”, tots dos, com un sol element funcional, és a dir, que no podem pensar res sinó mitjançant un cervell ple de neurones que són part inseparable de tot el cos. I qui no té cura del seu cos no pot tenir una ment sana.
Hem tornat, per tant, al principi del paràgraf i a la cita dels romans...
De tota manera, però, no tot és oli en cresol, perquè haurem d’arribar a la superació d’un sistema econòmic feudal on no hi havia temps lliure per a practicar cap esport ni cultivar la ment i tenir cura del cos, llevat, és clar, dels “esports” relacionats amb la caça, els cavalls o les armes: “esports” propis dels senyors feudals i amos de la terra i de la vida dels seus vassalls, que només tenien sentit com a preparació per a la guerra; o bé, els esports considerats tradicionalment com a “jocs” del poble “baix”, com ara el nostrat joc de pilota, que no tenien cap altre sentit sinó relacionats amb les apostes i els guanys extra.
El concepte “esport” tal i com l’entenem avui ha de venir del nord d’Europa i dels EUA perquè és on ha triomfat la revolució luterana, per a qui el treball és un mitjà d’enriquiment personal i per extensió de tota la societat (i no s’entén com un càstig diví com ho fa el catòlic) i la revolució capitalista amb la redistribució dels horaris de treball, i amb la qual cosa, hom disposarà de “temps” en el sentit modern de la paraula: no és ja el concepte religiós “temps” de saber quan ens en queda per a la mort sinó el “temps lliure” de què disposarem per a nosaltres, més enllà del dedicat al treball, per a fer coses per gust propi, per “lliure albir”, com ara per exemple, el dedicat a la pràctica esportiva; perquè hem comprés que ni el cos és tan pecaminós com l’església ens ha volgut fer creure, ni la ment és tan “espiritual” com ens deien...
En el nostre cas, on el feudalisme, si no és que perviu, encara ha desaparegut despús-ahir, la possibilitat de practicar esport comença ja ben entrat el segle XX, i pel que fa al nostre poble en concret, quasi n’hem d’esperar a la segona meitat amb la creació del club de piragües i de l’equip de futbol local, i encara més tard, amb el triatló, la volta a peu, la cursa de natació, el “Massís”, etc. Tot molt novell, com la immensa majoria dels seus practicants, esportistes als quals dediquem, sobretot, aquest número de la revista La Lloca: piragüisme, triatló, futbol. Així com, també, revisarem algunes de les seues figures locals en aquests o en d’altres esports, com ara, la pilota valenciana.
La segona part de la revista va dedicada a la literatura en atenció als nostres poetes locals i també als estudiosos del tema, així com als altres artistes plàstics, a les seues exposicions i comentaristes.
Finalment, la nostra revista dedica un tercer lloc per als articles polítics, històrics, sociològics, memorialístics o de l’àmbit local, com ara els referents al tema de l’aigua, els aqüífers, o el sempre benvolgut riu Xúquer; tot plegat, tanmateix, no és sinó per fer gaudir els nostres socis i col·laboradors, del plaer incontestable de la lectura. Molt agraïts per la vostra atenció, ajuda i dedicació.
La junta directiva de Cilim
|
