5.
Literatura
2018.
(pàgines 58-64 en l'edició de paper).
-
5.1 Encreuament de
camins,
de José Luis Arcos Luz.
Aquell gelat matí de febrer de 1939, Fernando Arroyo no
s’alçà de molt bona manera. Havia passat mala nit. Es
vestí i va eixir de casa, un hora abans de sempre. Quan
entrà al bar La Cañada, hi havia poca gent. Prengué un
cafè amb llet i se n’anà a la faena. Estava fent-se de
dia. Fernando vivia a Camporrobles i treballava al
de camp d’aviació de Mira. Ataüllava en una caseta en la
part més alta d’El Molón, que era el nom del turó
més alt de la serra de Mira i
des del que es vigilava molt bé tota la extensió
plana del terreny on estava ubicat l’aeroport. Aleshores
era un punt estratègic per al transport d’aliments i
material a Madrid, tant per ferrocarril com en camions.
>>>>Seguir
llegint
-
5.2
La lluna em mira, mare, la lluna em mira,
de Magda Añón Espert.
Maria
la Penombra té 71 anys i llesques i clapes de foscors
a la memòria. Menja pa amb tomata per a berenar, ploga
o neve. Quan comença a fer bo, vist unes bates
estampades horroroses damunt de la roba d’habitud.
Abunden les mateixes bates amples amb estampats poc
agradosos quan les dones s’acosten als setanta anys
com si es tractara d’un uniforme que hereten de mares
a filles. Parla molt baixet i té un somriure de mel.
Porta, al coll, un collaret d’or i perletes blanques,
el més valuós que deu tindre, regal del company ja
mort. >>>>Seguir
llegint
|