2.
Monogràfic. La Memòria Històrica, a Antella.
(pàgines 4-35 en l'edició de paper).
-
2.1 Veïns d’Antella morts a la guerra del
1936-1939, de Joan Josep Conejero i Noguera.
En el número 10 del Butlletí d’informació municipal
d’Antella “Xarquia”, del mes de maig de 1987, vaig
publicar l’article Los muertos de la Guerra Civil (hom
el pot consultar a la següent adreça http://www.antella.es/va/archive/butlleti-informacio-municipal)
en el qual, després d’ una breu introducció, afirmava
que “en otro lugar y otro tiempo se hará una publicación
más extensa”, perquè la informació completa que havia
recollit dels familiars de les víctimes de la guerra era
molt més extensa que la que podia cabre a l’article. Per
tant, vaig haver de limitar-me a fer una relació dels
morts i els ferits més greus del conflicte, acompanyada
d’unes poques dades sobre les circumstàncies de la seua
mort. >>>>Seguir
llegint
- 2.2 La depuració del magisteri espanyol
entre 1939 i 1943, d'Alejandro Conejero i Noguera.
Enguany l’Associació Cultural CILIM d’Antella dedica la
seua revista anual a la Memòria Històrica i, en concret,
a una part recent de la memòria històrica d’Antella.
El monogràfic d’enguany està dedicat a la memòria dels
antellans que van lluitar i, alguns van morir, en
l’exèrcit de la República, uns per conviccions, d’altres
cridats a files forçats per la situació de guerra
provocada per un colp d’Estat que volia (i va
aconseguir) desfer les polítiques de modernització
que la 2a República volia portar a termini en
aquestes terres i especialment, entre d’altres, les
polítiques d’instrucció i ensenyament de la població
davant d’una situació secular d’endarreriment i
analfabetisme, majoritàriament entre les dones.
>>>>Seguir
llegint
-
2.3 Una grandesa en la història d'Antella, de Leonardo
Giménez i Gimenez
Les guerres, ja se sap, són la cruel manifestació
criminal de l’ambició de poder dels dirigents d’un país
sobre un altre o altres, també la demostració bèl·lica
de l’odi per les idees religioses, identitàries i
polítiques. I són, històricament, la mostra més palmària
del fracàs de la política, encara que hi ha el lema
tràgic que “La guerra és la continuació de la política
per altres mitjans”. Però de les diferents formes de
guerra, les dites “guerres civils”, les que els
contendents són del mateix país, són en les que més sura
i brolla l’odi contingut, les enveges i venjances
personals. En el cas de la Guerra Civil espanyola
(1936-1939), a banda dels morts en el front, els
afusellaments que es produïren en plena guerra en una
part i l’altra i, una vegada acabada la contesa, les
execucions de rojos (i no tots eren rojos) per part
dels vencedors comandats per Franco, la guerra va ser
una mostra ben palmària de l’extrema crueltat a què pot
arribar l’ésser humà. >>>>Seguir
llegint
- 2.4 Cartes des del front,
d'Araceli Ortiz Valero
En l'actualitat, i després de molts
anys d'investigacions, comptem amb un bon nombre de
fonts i vestigis que ens permeten d’aprofundir en la
història del nostre país.
Com crec que ja he comentat en algun article anterior,
des de fa algunes dècades l'interès dels historiadors
i de les persones interessades de forma particular,
s'ha centrat a buscar els testimonis dels
protagonistes més directes des del focus de la
microhistòria, un corrent historiogràfic que posa en
valor fets, i també els seus protagonistes, que es
perden entre els milers i milers de documents dels
arxius públics i privats. >>>>Seguir
llegint
|