2. Monogràfic. La Memòria Històrica, a Antella.

(pàgines 4-35 en l'edició de paper).

- 2.1 Veïns d’Antella morts a la guerra del 1936-1939, de Joan Josep Conejero i Noguera.
En el número 10 del Butlletí d’informació municipal d’Antella “Xarquia”, del mes de maig de 1987, vaig publicar l’article Los muertos de la Guerra Civil (hom el pot consultar a la següent adreça http://www.antella.es/va/archive/butlleti-informacio-municipal) en el qual, després d’ una breu introducció, afirmava que “en otro lugar y otro tiempo se hará una publicación más extensa”, perquè la informació completa que havia recollit dels familiars de les víctimes de la guerra era molt més extensa que la que podia cabre a l’article. Per tant, vaig haver de limitar-me a fer una relació dels morts i els ferits més greus del conflicte, acompanyada d’unes poques dades sobre les circumstàncies de la seua mort.  >>>>Seguir llegint
 

- 2.2 La depuració del magisteri espanyol entre 1939 i 1943, d'Alejandro Conejero i Noguera.
Enguany l’Associació Cultural CILIM d’Antella dedica la seua revista anual a la Memòria Històrica i, en concret, a una part recent de la memòria històrica d’Antella.
El monogràfic d’enguany està dedicat a la memòria dels antellans que van lluitar i, alguns van morir, en l’exèrcit de la República, uns per conviccions, d’altres cridats a files forçats per la situació de guerra provocada per un colp d’Estat que volia (i va aconseguir) desfer les polítiques de modernització que  la 2a República volia portar a termini en aquestes terres i especialment, entre d’altres, les polítiques d’instrucció i ensenyament de la població davant d’una situació secular d’endarreriment i analfabetisme, majoritàriament entre les dones. >>>>Seguir llegint

- 2.3 Una grandesa en la història d'Antella, de Leonardo Giménez i Gimenez
Les guerres, ja se sap, són la cruel manifestació criminal de l’ambició de poder dels dirigents d’un país sobre un altre o altres, també la demostració bèl·lica de l’odi per les idees religioses, identitàries i polítiques. I són, històricament, la mostra més palmària del fracàs de la política, encara que hi ha el lema tràgic que “La guerra és la continuació de la política per altres mitjans”. Però de les diferents formes de guerra, les dites “guerres civils”, les que els contendents són del mateix país, són en les que més sura i brolla l’odi contingut, les enveges i venjances personals. En el cas de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a banda dels morts en el front, els afusellaments que es produïren en plena guerra en una part i l’altra i, una vegada acabada la contesa, les execucions de rojos (i no tots eren rojos) per part
dels vencedors comandats per Franco, la guerra va ser una mostra ben palmària de l’extrema crueltat a què pot arribar l’ésser humà.
>>>>Seguir llegint


- 2.4 Cartes des del front, d'Araceli Ortiz Valero
En l'actualitat, i després de molts anys d'investigacions, comptem amb un bon nombre de fonts i vestigis que ens permeten d’aprofundir en la història del nostre país.
Com crec que ja he comentat en algun article anterior, des de fa algunes dècades l'interès dels historiadors i de les persones interessades de forma particular, s'ha centrat a buscar els testimonis dels protagonistes més directes des del focus de la microhistòria, un corrent historiogràfic que posa en valor fets, i també els seus protagonistes, que es perden entre els milers i milers de documents dels arxius públics i privats.
>>>>Seguir llegint