PRESENTACIÓ
Els morts. Els morts que ara ens acompanyen. La «Història» escrita, així, en majúscules, sembla imposar-nos un respecte astorador. Si ho llegírem tot fent una lectura més d’anar per casa, entendríem que la història viu entre nosaltres cada dia i ens retorna constantment cap al passat de forma natural perquè del passat en tenim un coneixement veritable i constatable; del futur ben poca cosa podríem dir, sinó fer endevinalles indemostrables fins que no hagen passat. Podríem dir, així, que el passat i els nostres avantpassats ens apuntalen des del silenci cap al futur: vivim el present perquè ells foren el nostre origen, la gernació d’on venim, i parlem i pensem perquè ens educaren, nodriren i ens ensenyaren la llengua que usem per a crear i ordenar els nostres discursos. No són morts, doncs, del tot perquè perviuen en la nostra memòria i en les veus diàries. Són supervivents a través de les nostres vides actuals. Si el lector fa una ullada a la revista d’enguany dedicada a la memòria històrica constatarà que justament viatjant des del microcosmos de la història local i fragmentària es retrobarà amb allò que esmentàvem al principi: la Història en majúscules, que no es pot capir sinó a través de les històries modestes i personals de cadascú o de cada poble, i ha de ser així com ens retrobarem amb la Història General, la història local i les històries familiars i personals de cada ànima que deambula perduda i sola en el regne de la Terra a la recerca de la comprensió de la seua essència, el germen de la seua vida definida i quotidiana. A les pàgines que els nostres socis i simpatitzants tenen a les mans, podrem trobar des dels escrits personals, íntims que els combatents enviaven als familiars, la biografia pròpia, específica dels soldats als quals la dissort va segar la vida al front de batalla, la repressió de la cultura i dels seus apòlegs, durant i després del conflicte bèl·lic, fins a petits escolis literaris ideats en aquell món tan pròxim que encara ens tenalla i condiciona el present. Els articles literaris i poètics alternaran entre els fets locals de l’any 2018, l’evolució de l’ofici de metge de poble des del segle XVII fins a l’actualitat, i la dedicació com a tema central al plany per la mort de Jaume Arcos Requena, que fou el nostre dibuixant i dissenyador de la revista de l’associació Cilim acompanyat d’un breu relat personal i pòstum sobre l’enfrontament ideològic a la darrera guerra que hem patit a les nostres terres. Completarem l’organigrama actual amb les activitats anuals de la nostra associació i les presentacions passades dels dos poemaris, un de Josep Lozano sobre el riu Xúquer, i l’altre del nostre tristament desaparegut compatrici Amador Calvo i Ramon, poemari que coedità la nostra entitat conjuntament amb l’Ajuntament d’Antella. Que en gaudiu de la lectura i, en rememorar els fets i la història del nostre poble, pugueu afermar-vos en la comprensió del present i de totes les nostres vides en un avenir més corprenedor; moltes gràcies i fins l’any vinent.
La junta directiva de l'Associació Cultural Cilim
|