Venvinguts a CILIM CILIM :: Associació Cultural D' Antella CILIM :: Associació Cultural D' Antella CILIM :: Associació Cultural D' Antella
Junta Directiva de CILIM
Estatuts de CILIM
Pressupostos Anuals de CILIM
Objectius de la Associació Cultural d'Antella
Contacte
Programacio Anual de la Assiciació Cultural d'Antella Notícies de la Associació Cultural d'Antella Enllaços a altres pàgines Revista de la Associació Cultural d'Antella Fotos de la Associació Cultural d'Antella Vídeos de la Associació Cultural d'Antella Contacte Visita el Facebook de CILIM

DIA 5 DE DESEMBRE DE 2019. Presentació de la revista nº 16 de LA LLOCA. La Memòria Històrica d´Antella.
1R PREMI D'IL·LUSTRACIÓ JAIME ARCOS REQUENA
Bases i característiques
PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 15 DE LA REVISTA LA LLOCA.
5 DE DESEMBRE AL SALÒ D´ACTES DE L´AJUNTAMENT D´ANTELLA FÀREM LA PRESENTACIÓ DE LA REVISTA "LA LLOCA" QUE ENGUANY APLEGA A LA NÚMERO 15.
Pròximament farem aplegar a la xarxa la programació anual de l´Associació per al proper any 2019.
Presentació del poemari dedicat al nostre riu XÚQUER
Poemari XÚQUER
LA LLOCA nº 15
LA LLOCA nº 15
[ Más en la Sección de Noticias ]
Col-laboradors
Ajuntament Antella Generalitat Valenciana

Revista La LLoca núm. 12 -2016

Revista en PDF


Revista La LLoca núm. 12 -2016 PDF (el document ocupa aproximadament 2'5 MB).
 

SUMARI


3 Introducció. Isaïes Minetto
5 Monografic:
7 Obres teatrals interpretades a Antella (1979-2015)
9 El sainet i Eduard Escalante. Isaïes Minetto
11 Ser normals. Manolo Molins
  La política com a Teatre. Democràcia antiga versus
   democràcia moderna. Josep Sales Inglés
28 La Renaixença valenciana: Llombart i Llorente. Araceli Ortiz Valero
30 Els origens del teatre grec. Joan Josep Conejero i Noguera.
32 El teatre una manera de viure (millor). Magda Añon Espert.
34 Gaudim del teatre. Toni Benavent d'Albena Teatre
36 Fets d’Antella, any 2015. Joan F Herrero i Piqueres
44 Sobre els orígens de la Ribera. Roger Pons Vidal.
48 Poesia: Josep Micó Conejero, Abel Dàvila Sabina, Inma López, Ivan Brull
50 Mercenari Iber. Eduard Part
52 A l’entorn de Tomàs Lestan, i el seu cercle. Emilio Mateu Nadal
56 Paisatges sonors: La música a l’esglèsia parroquial d’Antella. Francisco Martínez Alberola - Teresa Chàfer Bixquert.
60 Des de teps immemorials. La propietat de la muntanya d’Antella. Els últims estralls del feudalisme
    Alejandro Conejero Noguera.
63 Dos Antellans alcaldes de Castelló. Leonardo Giménez Giménez.

 

 

Introducció


EL TEATRE A ANTELLA: HISTÒRIA D’UNA PASSIÓ
Entre els anys 1945 i 1950, un grup de joves aficionats al teatre i la música s’atreviren a representar i cantar sarsuela al poble d’Antella, sota la direcció del metre d’escola del moment, Salvador Fuster, i el mestre de música, Valentín Plasencia; els assaigs els realitzaven a la nit al magatzem de taronges de Manolo Capella i la representació davant el públic es feia al teatre Serrano o al magatzem de taronges de Paco Sala, anomenat també Salón Júcar.
La segona època transcorre a les dècades dels seixanta i setanta, en la qual es representaren obres sobretot de la Renaixença Valenciana, com ara els sainets, les comèdies, els joguets, etc. tots de molt curta durada i sempre al teatre El Saboya, ja que el Serrano i el Salón Júcar havien estat tancats. Els actors d’aleshores foren Bernardo Sales,
Claudio Perales, Quico Martínez, Virgilio Noguera, Asunción Richart i Pepi Sarrión;
dirigits primerament pel metre d’escola, Francisco Sanchís Bosch, i més tard per
Asensio Sarrión Montagudo.
Cal fer esment que en aquestes dues etapes primerenques les recaptacions que es treien de les representacions eren per a l’ajut de la banda de música i de l’església parroquial.
La tercera etapa serà molt breu i s’inicia l’any 1979 amb un grup de joves simpatitzant de l’aleshores Partit Comunista i sota el nom de Els Maulets, que representaren obres curtes al teatre, ja esdevingut cinema, El Saboya, però ara a benefici de la construcció d’un parc infantil al poble d’Antella.
El dia 9 de març de 1982, s’inicia la quarta etapa teatral quan es constituirà el grup de teatre anomenat Quadre d’Actors d’Antella, sota la direcció d’Asensio Sarrión, que tornaran a representar al Saboya aquells sainets més coneguts de la Renaixença
Valenciana, com ara Nelo Bacora, amb el qual es presentaran al primer concurs de teatre que s’organitzava a Castelló de la Ribera.
A partir de l’any 1996 començarà la cinquena etapa teatral d’Antella quan el grup anomenat Quadre d’Actors d’Antella esdevindrà Grup Artístic de Teatre, també sota la direcció d’Asensio Sarrión i amb quasi que els mateixos actors que constituïen el grup anterior, com ara, Bernardo Sales, Quico Martínez i Virgilio Noguera però amb la incorporació d’actrius més joves com Teresa Pérez, Isabel Benavent, o Maria Martínez.
Aquest grup representarà un gran nombre d’obres a l’Auditori Municipal de l’Assut, a
l’entorn de quatre o cinc per any, fins al 2001.
Quan en aquest any va faltar el director Asenio Sarrión, els actors més veterans,
Bernardo Sales i Quico Martínez, iniciaren l’actual etapa de teatre, la sisena, tot aga-
fant les regnes del grup, i amb companyia de Virgilio Noguera i Isabel Benavent, can-
viaren el nom del grup que passà a anomenar-se La Rialla Teatre. La línia de treball
continuarà centrada en el sainet però amb noves incorporacions d’actors joves com
Josep Antoni Juan, Benjamí Pérez, Xavier Sanchis, Josep Jaume Noguera, Salvador
González i les noves actrius, Empar González i Nerea Ortiz.
Aquest grup farà la seua darrera representació a Antella el 20 de juny de 2010 amb l’obra titulada Confusió en la clínica dental, però ha continuat viu i enguany ha muntat
l’obra La Plaça Cánovas d’Eduard Escalante per a ser representada el dia 1 d’abril de 2016 a l’Auditori Municipal de l’Assut, en l’homenatge que l’Associació Cultural Cilim li dedica al teatre a Antella.


Redacció de la Lloca.


 

 

 

DEICA Informática (diseño web castellón - páginas web castellón) Accés de Administrador Política de Privacitat